Can Totxo
Acompanyament psicològic a persones vinculades als animals
Tenir cura de qui té cura és tenir cura de l’animal.
Presència, Connexió, Llum, Amor, Vincle
El vincle
La connexió emocional que sentim cap als nostres animals és una realitat que cal comprendre i gestionar: som éssers vius entrellaçats més enllà del cos humà-animal.
Els nostres animals són la nostra família, i aquesta realitat fa que hi convisquem des d’una connexió d’éssers vius, d’éssers que senten i que es necessiten tenint cura els uns dels altres fins al final de la vida.
Fins fa poc els animals vivien a les granges; ara viuen a casa, perquè són família. Aquest canvi de lloc és el que ha canviat el vincle, i amb ell el que sentim i el que necessitem.
Aquesta manera de vincular-nos produeix un canvi en el nostre mapa mental, en el nostre sistema de creences i de representacions i, per tant, de la nostra realitat humana. Per això és important comprendre aquesta nova manera de viure per poder gestionar les nostres circumstàncies de vida vinculats a ells, pel benestar de tots dos.
Reconèixer el vincle és reconèixer la relació que s’estableix entre els éssers vius de manera natural, inherent i adaptativa.
Dol
Quan el procés de vida segueix el seu curs natural
El patiment que sentim quan un membre de la nostra família mor és una aflicció natural a l’amor que sentim per aquell ésser viu que, de sobte, ja no hi és.
El cervell el busca perquè l’estima i el necessita, i ja no hi és.
Comprendre que estic en un procés de dol, com gestionar-lo, què significa per a mi la pèrdua patida i com continuar vivint amb ella és imprescindible per a la nostra salut i benestar.
Som éssers vius que ens adaptem, ens vinculem, que sentim i estimem: aquesta és la nostra naturalesa, i quan aquesta rutina es trenca, ens trenquem per dins.
La meva feina
La meva feina és acompanyar psicològicament les persones que estan vinculades als animals.
El vincle humà-animal és presència, connexió, llum i amor, i en aquest moviment, d’una manera o d’una altra, hi ha moltes persones implicades.
Hi ha molta gent que està en el rescat d’animals, que en té cura i els rehabilita en refugis per a la posterior adopció. Gent que adopta. Gent que treballa pel benestar animal o veterinaris que en tenen cura. Bombers i cossos de seguretat que hi treballen i hi conviuen, i tants altres que hi són i que ho fan per i per a ells.
La connexió es crea en el moment en què ens hi impliquem i ells s’impliquen amb nosaltres.
El meu acompanyament és per a l’humà implicat en la cura i la protecció de l’animal:
Acompanyar l’humà que cuida, protegeix i es responsabilitza de l’animal és tenir cura de l’animal.
El vincle és la clau.
Veure assistènciaFormació
Fins ara hem mirat i entès la relació humà-animal des d’un lloc molt mental. Podem desaprendre tot allò mental per aprendre a veure-ho i gestionar-ho d’una altra manera, més a prop de la realitat que com a humans estem sentint respecte a la nostra implicació amb els animals.
Hi ha molt patiment acumulat en persones implicades en el benestar animal que no s’identifica i no se sap gestionar, i que afecta la salut de la persona i la seva implicació amb l’animal.
Podem veure-ho des d’un altre lloc per poder afrontar les situacions complexes que sobrevinguin, tenint cura de nosaltres per poder tenir-ne cura.
Som a Spotify
Canal de comunicació per a l’Ésser Viu, on conversem sobre allò que ens fa humans acostant-nos a la nostra essència com a éssers vius habitants d’aquest planeta.
Escoltar a SpotifyCan Totxo als mitjans
«La pèrdua d’una mascota no presenta cap diferència neurològica amb la pèrdua d’una persona estimada. “El dolor arriba per una pèrdua d’una connexió emocional —explica López—. Neix la necessitat de fer alguna cosa que reguli aquest dolor i, si no es resol, el sistema nerviós queda bloquejat (…)”»
ARA Lleida
Contacte
Si creus que aquesta feina et pot ajudar a tu o a algú altre, envia’m un missatge. Et respondré personalment.
O escriu-me directament a
judithlopez@copc.cat