Origen
Origen de Can Totxo
Compartir la vida amb un animal ho canvia tot.
El projecte Can Totxo neix arran de l’adopció i la mort d’en Totxo. Aquest preciós ésser viu el van deixar al refugi perquè no se’n podien fer càrrec. Era una barreja de pastor alemany amb pastor belga malinois i el vam adoptar als 9 anys. Pel fet de ser gran de mida i d’edat, ser adoptat no li va ser fàcil, i això ens va permetre conèixer-lo, adoptar-lo, cuidar-lo i estimar-lo fins a la seva mort.
Adoptar en Totxo va ser una font de coneixement i aprenentatge constant, i encara ho és. Per poder entendre’l i crear la relació vincular vam haver de deixar de pensar i començar a observar; vam haver d’aprendre que era un ésser sentent amb el seu propi temperament i les necessitats pròpies de les característiques de la seva raça creuada.
Com a humans vam necessitar desaprendre tot el que pensàvem, i això ens va donar l’oportunitat d’aprendre a veure’l i comprendre’l com un ésser viu propi, on el pensament i les creences humanes no hi tenien lloc perquè no servien; vam comprendre que només eren part de l’ego humà.
I després
Cuidar i ser cuidat
Compartir la vida amb un animal ho canvia tot. La seva presència s’instal·la en nosaltres acompanyant-nos i sostenint-nos en tot moment, i gràcies a la seva presència estem millor, ens trobem millor.
La mort d’en Totxo va ser sobrevinguda i complexa. La cura del dol per la seva pèrdua, comprendre i perdonar per poder avançar, ha portat el seu temps i, alhora, la possibilitat de poder tornar a adoptar i tornar a salvar una vida.
Can Totxo és un acompanyament psicològic a qui adopta, cuida i protegeix, perquè tenir cura de qui té cura és tenir cura de l’animal, posant en valor les aportacions que fan els animals als humans i a la societat.
Al llarg de la meva pràctica professional m’he format i he acompanyat persones en dol, acompanyament al final de la vida, maneig de situacions complexes de vida i de salut, assistència en trauma i estrès posttraumàtic, i tot el que això comporta.
Ara poso aquesta experiència a disposició de les persones vinculades als animals; de les persones que tenen un animal a la seva vida, ja siguin les responsables d’aquell animal o les cuidadores.
Comprendre i gestionar el dol i els processos de final de vida, el vincle humà-animal, el maneig de la comunicació entre nosaltres o el fet de donar i assumir males notícies és una realitat que ens entrellaça, essent l’animal el centre de la nostra acció i del nostre patiment.
Cuidar i ser cuidat, i tot gràcies a tu.